El Decreixement, alternativa a la crisi

L’alternativa real a la crisi, que no només és econòmica, sinó també alimentària, ecològica i energètica, passa pel decreixement. Això vol dir reconduir l’economia al seu significat primari: el conjunt d’activitats per satisfer les necessitats humanes, dins dels límits estrictes de la sostenibilitat del planeta. Sabem que vivim en un món on el creixement infinit no és possible.

Cal pensar en el nostre consum d’una manera diferent, hem de ser conscients que una minoria de la humanitat ens hem convertit en objectes consumidors. El “ho veus, ho vols i ho tens”, ens va prenent la vida sense que ens adonem, els anys del crèdit fàcil i del capitalisme popular, han potenciat els valors del sistema entre la majoria de la població, si no canviem aquests valors, no canviarem el sistema.

Més enllà de les necessàries polítiques públiques per fe front a la crisi crec que hi ha pràctiques quotidianes, que poden començar a posar els fonaments d’un altre model econòmic.

.- Consum responsable, cal no consumir irracionalment. Cal evitar els grans centres comercials, que són els grans responsables de l’especulació dels productes bàsics, comprar proper reforça l’economia local, també és molt important potenciar les experiències de consum compartit.

.-L’habitatge. Al nostre país el poder que té el sector de la construcció, ens deixa poc marge d’actuació. Aquí ha especulat tothom. Actualment tenim moltes cases buides i molta gent sense casa, o amb dificultats per pagar-la, aquí és on l’administració ha d'intervenir amb prioritat.
També cal promoure noves iniciatives, perquè les hipoteques no ens escanyin, fomentar les cooperatives, abaratir els costos del sòl i de la construcció, afavorir les rehabilitacions de vivendes, hi ha experiències locals que ho demostren.

.-Empreses en crisi. Davant l’allau de tancaments d’empreses, cal que els treballadors s’autoorganitzin, conjuntament amb els sindicats, per tal de recuperar l’empresa sota forma cooperativa, sempre que sigui viable. Els ajuts públics han de servir per reforçar aquestes experiències.

Cal promoure l’economia productiva davant l’economia especulativa, sobre tot aquella orientada a satisfer necessitats socials, i també cal ajudar a reconvertir ecològicament aquells sectors industrials que produeixin béns útils per a la societat.