Salvem el "Rambles"

Amics , fa mes de 30 anys, volien convertir la Rambla amb un bulevard quan la van obrir per fer el metro, l’oposició dels veïns i veïnes del barri ho va aturar, amb el lema “Salvem la Rambla pels Vianants” .
Ara volen tancar el cinema Rambles, cal ser imaginatiu un altre cop i plantejar propostes , tant als propietaris, com a l’administració, perquè el “Rambles” no tanqui les portes.
Volem per al nostre barri cinema en V.O,i també hem de poder veure cinema comercial en català. Endavant i com diluent els “Manel “ i, a vegades, ens en sortim.
Que tinguem sort.

El Decreixement, alternativa a la crisi

L’alternativa real a la crisi, que no només és econòmica, sinó també alimentària, ecològica i energètica, passa pel decreixement. Això vol dir reconduir l’economia al seu significat primari: el conjunt d’activitats per satisfer les necessitats humanes, dins dels límits estrictes de la sostenibilitat del planeta. Sabem que vivim en un món on el creixement infinit no és possible.

Cal pensar en el nostre consum d’una manera diferent, hem de ser conscients que una minoria de la humanitat ens hem convertit en objectes consumidors. El “ho veus, ho vols i ho tens”, ens va prenent la vida sense que ens adonem, els anys del crèdit fàcil i del capitalisme popular, han potenciat els valors del sistema entre la majoria de la població, si no canviem aquests valors, no canviarem el sistema.

Més enllà de les necessàries polítiques públiques per fe front a la crisi crec que hi ha pràctiques quotidianes, que poden començar a posar els fonaments d’un altre model econòmic.

.- Consum responsable, cal no consumir irracionalment. Cal evitar els grans centres comercials, que són els grans responsables de l’especulació dels productes bàsics, comprar proper reforça l’economia local, també és molt important potenciar les experiències de consum compartit.

.-L’habitatge. Al nostre país el poder que té el sector de la construcció, ens deixa poc marge d’actuació. Aquí ha especulat tothom. Actualment tenim moltes cases buides i molta gent sense casa, o amb dificultats per pagar-la, aquí és on l’administració ha d'intervenir amb prioritat.
També cal promoure noves iniciatives, perquè les hipoteques no ens escanyin, fomentar les cooperatives, abaratir els costos del sòl i de la construcció, afavorir les rehabilitacions de vivendes, hi ha experiències locals que ho demostren.

.-Empreses en crisi. Davant l’allau de tancaments d’empreses, cal que els treballadors s’autoorganitzin, conjuntament amb els sindicats, per tal de recuperar l’empresa sota forma cooperativa, sempre que sigui viable. Els ajuts públics han de servir per reforçar aquestes experiències.

Cal promoure l’economia productiva davant l’economia especulativa, sobre tot aquella orientada a satisfer necessitats socials, i també cal ajudar a reconvertir ecològicament aquells sectors industrials que produeixin béns útils per a la societat.

25 anys del Centre d'Estudis de L'Hospitalet

Amics i amigues del Centre d’Estudis, qui ho havia de dir, sembla que fos l’altre dia, però ja han passat 25 anys! Sóc soci de l’entitat des del primer dia, quan l’amic Jaume Botey em va explicar que volien muntar una entitat per tal d’aprofundir en el coneixement del nostre passat, analitzar i debatre els reptes del present i futur de la nostra ciutat, tot promovent un espai de recerca i de difusió.

Recordo el començament de l’entitat, la seva primera ubicació física, al pis del carrer Major 57; em va fer molta il•lusió aquell local, perquè jo hi vaig viure els primers vint-i-cinc anys de la meva vida, en aquella escala.

Cal dir que no he estat un soci actiu en el dia a dia de l’entitat, però sempre he procurat participar en totes les activitats que el CEL’H ha organitzat. Recordo especialment les jornades de normalització lingüística, les jornades d’associacionisme i les publicacions del i L’Hospitalet, lloc de memòria -on, gràcies a la bona feina dels autors, em vaig assabentar d’aspectes de la deportació del meu avi, que la meva família i jo desconeixíem.

Vint-i-cinc anys signifiquen molt per a la nostra entitat, i voldria aprofitar aquestes lletres per agrair l’esforç, la tenacitat i la tossuderia de totes aquelles persones que, al llarg d’aquests anys, amb el seu treball, han fet possible que es facin realitat tots els projectes que ha portat a terme el CEL’H.

Només em resta dir que continueu amb la bona feina que esteu fent i que, d’aquí a vint i cinc anys més, en tornem a parlar.